Generació Digital: PEL·LÍCULES

Monday, October 09, 2006

Videojocs: pel·lícules interactives?

El cinema i els videojocs sempre han tingut una estreta relació. En el moment en que els videojocs deixen de ser simples jocs de reflexos com els PONGs i busquen sostenirse dins el marc d'un argument ja tenim la primera aproximació al fenòmen cinematogràfic. Només cal veure com el primerenc Space Invaders ja ens proposa una situació treta de qualsevol película de sèrie B, amb invasors de l'espai exterior i nosaltres com a última línea de defensa de la Terra. Si més no els arguments en aquests primers jocs no intervenen massa en el joc en sí, i constituiexen un mer decorat per fer més atractiu l'objectiu. Quant els videojocs s'allunyen de la fórmula d'acomular punts és on realment l'argument juga ja un paper important en les fases que ens trobarem o els enemics amb el que ens enfrentarem. Ara és quant els videojocs comencen, al igual que el cinema, a explicar-nos una història.

Pel·lícules i els seus videojocs

Quin és el motiu de que una pel·lícula tingui un videojoc? Per descomptat hi ha un important factor de merxandatge a darrera, de publicitat, però moltes vegades ens sembla l'opció més lògica de emportar-nos a casa l'excitació i l'emoció que aquella pel·lícula ens ha despertat. Us imagineu films d'acció sense un videojocs que els acompanyin? Avui això sembla impensable, però com en moltes altres coses, hi va haver-hi un pioner. I possiblement no és el que us penseu!

El primer videojoc que va apareixer vinculat a una pel·lícula no és, com molta gent pensa, ET per Atari 2600 (1982) si no una obscura recreativa de l'any 1976 basada en una encara més obscura pel·lícula de ciència ficció: "La carrera de la mort de l'any 2000", on apareixen un David Carradine post Kung-Fú i un dels primers papers de Silvester Stallone. Sí que es pot considerar, però, ET, el primer videojoc en versió domèstica d'una pel·lícula.

També ens trobem davant del fet que la tecnologia que fa possible els videojocs, es mostra a les pel·lícules i enriqueix el seu món. Els primers efectes digital en una pel·lícula corresponen, per molt poc, a : "Star Trek 2 l'ira de Khan" (1982) i no pas a "TRON" ( 1982 uns mesos després). Sens dubte sería però TRON la que millor simbolitza la simbiosi de pel·lícula i videojoc doncs els videojocs no només marquen la seva estètica, si no que en formen part de l'argument. Ademés, sabieu que aquesta pel·lícula de culta va passar desapercebuda en la seva estrena i que va ser l'aparició del seu videojoc - que va recaudar més que la propia pel·lícula- el que la va inmortalitzar?

I qué passa quant són les pel·lícules les que formen part del videojoc? Don Bluth obria pas el 1983 amb "Dragon's Lair" a les aventures cinemàtiques com les de Badlands (1984), Road Blaster (1985), Mad Dog McCree (1990), Night Trap (1992), etc... Videojoc o pel·lícules? Quina importància té quant cada vegada més les pel·lícules són com videojocs i aquests semblen ja pel·lícules??

Videojocs en pel·lícules.... En sabeu més?

Us oferim ara un divertit enllaç, on s'han dedicat a recopil·lar els videojocs que han aparegut en diverses pel·lícules, algunes d'elles grans classics de la sèrie B ( un gènere que per afinitat ha estat sempre molt lligat al gust juvenil). Desde un recreatiu que apareix en segón terme fins a partides jugades pels protagonistes, tot es recull en aquesta web.

Sabrieu identificar-ne més?

MameWorld: Movies

Video-Videojocs

Els videojocs están sent el juguet més venut dels últims 30 anys. Les generacions que ens segueixen ja el tenen com un fet normal a les seves vides i no recorden cap moment sense els brillants píxels lluminosos al seu costat. Els videojocs están sent una enorme influència cultural que es desperta i es manifesta en un gran nombre d'artistes, tant del video-art, com del graffiti o els videoclips. Disfruteu-los.

Notsonoisy presenta PONG
Notsonoisy presenta Space Invaders

El videoclip dels Grand National: Drink to moving on

El fabulós homenatge a la 2600 de Junior & Senior: Move your feet

Sunday, August 13, 2006

Ariadna al Laberint de...Street Fighter Alpha Anthology (PS2)


Es tracta d'un recull de diferents versions de la saga d'Street Fighter, un joc de lluita molt vetarà que he descobert entrant a alguns blogs que té fans absoluts i també detractors que es carreguen el joc de dalt a baix. Jo ja us dic que sóc d'aquest segon grup: el joc m'ha semblat absolutament desfasat, tant pel joc en si -l'únic que s'ha de fer és donar cops de puny i patades a l'altra - com per l'estètica carrinclona que despren tot el joc.

Assumit això, el primer pas que ha de fer el jugador és triar un dels personatges amb el que participarà a les baralles: hi ha una oferta àmplia, uns 8 o 9 per triar. Jo el primer cop em vaig decantar per la Chun Li: una noia d'estètica manga o anime, amb un vestit rotllo oriental i amb dos monyos a l'estil princesa Leia. Però repeteixo que l'oferta és àmplia i freak també: BLANCA, el HONDA (com la marca de cotxes i és un lluitador de sumo!), la Rose, l'AKUMA, el Riu... No sé, personatges que desperten passions, ho sé, però a mi em feien més angúnia que altra cosa. A més, hi ha una cosa relativa als personatges que no m'agrada: i és que crec que no guarden cap tipus de proporció els uns amb els altres: d'acord que hi ha mutants i éssers rars, però no és gaire normal no...

Els combats la veritat, i això menys mal, duren poc: com a molt un minut i mig, passen molt ràpid, i el joc és àgil. A més, el truc és no deixar d'apretar els botons del comandament, és igual que dominis o no, jo crec que hi havia moviments que no era conscient que els estava fent, i altres que els volia fer i no em responia... O sigui que el millor és no parar de moure el joystic i el botó. El que també demostra, haig de dir-ho, que el joc en si no té gaire secret i és bastant pla...

A mida que et baralles hi ha la típia barra on s'indica la vida que et queda: és típic dels jocs antics, i una cosa que m'ha desconcertat enormement: d'acord que el joc es diu Street Fighter, lluitador de carrer ... però és necessari que de fons, a la pantalla, en pla, hi hagi una foto del Colisseu de Roma, d'uns gratacels, d'un poblat del sud de japó o directament la Gran Muralla Xinesa? És necessari? Perquè són com recreacions i queda bastant patètic...

Ah, i per cert, sé, perquè m'ho ha dit gent que hi enten, que m'ha passat una cosa extranya, almenys poc habitual. Resulta que en una lluita de la Chun Li contra no recordo qui, el combat acaba amb els dos personatges K.O.!!! És un error de programació?

La música: fatal, molt monòtona, una mica setantera i digne d'estar de música d'ambient en algun supermecat.. i el pijtor: els crits i els gemecs de la lluita. No ho suporto. Fins i tot pitjor que les imatges dels cops, el so em molestava molt.

Malgrat tot em vaig passar uns quants combats i la Chun Li quan guanya, (jo us haig de dir que he passat 7 nivells, vaig deixar KAO 7 personatges) fa uns saltirons molt extranys.

Cada personatge té una manera d'atacar determinada, d'això me n'he adonat, però relament he estat incapaç de desxifrar quina. He hagut de buscar a internet per descobrir, per exemple, que la Chun Li tenia uns salts increíbles i que a més va ser un mite eròtic per a molts adolescents durant els anys 90... del que dedueixo que potser aquí hi ha algun fan incondicional de la Chun Li?? O que per exemple tenia un atac del tipus "bola d'energia"! Però què és això?

PUNTUACIÓ: un 4 perquè tot i que sé que és un clàssic, considero que ha passat de moda, que no aporta res. Ah, i només heu de tenir en compte un cosa: Jackie Chan, l'actor és fan de l'Street Fighter. Però és que aquest joc fins hi tot ha tingut una adaptació al cine amb una peli en la que participava Kylie Minogue!